El diumenge 29/5/11 a les 11:00 h es va fer una caminada popular al Bosc de la Pau de Granollers i que va organitzar Can Jonch (Centre de Cultura per la Pau).
Una de les persones que va col.laborar va ser la nostra companya de la taula d'igualtat, Antonia Huarte, que va llegir un dels seus preciosos poemes i que us copio a continuació.
Moltes gràcies Antònia per aquest regal i una abraçada per a tothom.
María González
A Granollers, pels que no hi són però sempre hi seran.
Bon día!
Vaig a dur a la canalla a escola,
doncs, jo vaig al mercat,
be, ens trobarem a la Porxada.
Atura't, no ho sents?
Què és aquest soroll tan fort?
Semblen trons,
no, no són trons;
totes les mirades es van aixecar cal al cel.
No! correu! Amagueu-vos...
Després, l'espant,
la incredulitat,
els crits,
els plors,
els gemecs...
Però vosaltres ja no cridàveu,
ja no podríeu veure el que va passar després:
Doncs ens vàrem venjar:
i la nostra venjança va començar
recollint i curant els ferits,
mentre el nostre cor us plorava,
traient les restes dels edificis vençuts,
mentre el nostre cor us plorava.
Vàrem reconstruir les cases,
les escoles, els carrers,
mentre el nostre cor us plorava.
Les ferides del cos es van curar
i vàrem continuar la venjança, com?
Vivint! Amb el cap ben alt,
rient, cantant, i amb el vostre record.
Si veiéssiu la ciutat!
Està preciosa,
i el riu és ple de vida;
ara som a la vora del riu,
en un petit bosc
sembrat per nosaltres
any rere any.
L'hem anomenat: el Bosc de la Pau!
en recor vostre.
Ja no sentim el soroll de l'espant,
sentim la remor de l'aigua,
el cant dels ocells,
el vent quan acaricia les branques dels arbres,
i una remor més callada, però profunda,
la del batec dels nostres cors,
amb el vostre record, SEMPRE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada